“El enemigo ha incendiado la mayor parte de la ciudad, dejándola en estado tal, que asusta al que la contempla… pero la victoria ha de volver a Balansiya (Valencia)… recobrará su ornato y sus joyas, por la tarde se adornará de nuevo con lujosos vestidos, se mostrará en todo su esplendor y se asemejará al sol en el primer signo del zodíaco (Ibn Tahir, noble musulmán, año 1102, al ver la destrucción de la ciudad cuando la abandonan las tropas cristianas que portan el cadáver del Cid).

101 HECHOS LEGENDARIOS EN LA HISTORIA DE VALENCIA. (Editorial VINATEA, 2014).

.

.

sábado, 9 de mayo de 2015

GRACIES A PEPA SEMPERE PER LA SEUA MAGNÍFICA PRESENTACIÓN EN BOCAIRENT.







Hay presentaciones que se quedarán en tu memoria para siempre y la de Pepa Sempere va a ser la primera. No me resisto a ofrecer en público su texto porque me sigue emocionando.

Presentació llibre Salvador Raga
      
       Bona vespràda a tots els presents: Sr. Alcalde,  Srs. Regidors, colònia de Catarrogins  a Bocairent, amics tots.
       Segur que la majoria de vostès coneixen i han cantat gojos a alguna Mare de Deu o algun sant, també hauran passat per algún poble de la ruta de Sant Vicent Màrtir, i tenen o han pujat a una bicicleta. Pensaran: què hi ha  en comú en estes tres coses? En apariència res, però esperen, i ara voran el fil conductor.
       Hui es trobem ací per presentar un llibre molt especial, tant pel seu contingut com per el seu autor. I eixe personatge tan peculiar, anomenat Salvador Raga Navarro es el que relaciona tot això que hem nomenat: gojos, Sant Vicent i bicicletes. Si, per què a més de reivindicar la bicicleta com a mig de transport respectuós amb l'entorn, es el president de l'associació cultural  VIA VICENTIUS VALENTIAE GOGISTES VALENCIANS, des d'on a més de recollir un patrimoni tan valuós con son el gojos, duen una tasca molt activa en la recuperació de la figura de Sant Vicent Màrtir i el seu camí històric de peregrinació
       Però, hi ha més!!!!. Si aneu pel centre de València i paseu pels carrers antics i estrets i llegiu els noms vos poden sorprendre denominacions com «trinquet de cavallers», «historiador Chabàs», «carrer de la sang»,etc., per això si trobeu a una persona molt enfervorida, explicant el perquè d'eixes denominacións, fixeu-vos bé, pot ser Salvador. Atra de les seues passions es  fer rutes guiades pels carrers històrics de València.
       Com i perquè ha aparegut Salvador per ací? Quina relació té en Bocairent? Dos són els motius.
       Uno, l'amistad en el membres de la ja mencinada «colonia de catarrogins a este poble», la família Muñoz-Castelló, descendents de bocairentins.
        I l'altre?
       A les biblioteques acudixen gran quantitat de persones a la recerca de tot tipus d'informació. Personalment, per telèfon, o be per internet, continuament tenim consultes que atendre. I aixina, fa un quants anys, va contactar  Salvador amb la biblioteca de Bocairent, demanant informació referent als gojos del nostre poble i,  clar "d'aquella pols venen estos fangs”.
       La importancia de les biblioteques i arxius no depen soles de la documentació que alberguen, sinó del coneixement que es té dels seus fons: hi ha que donar a conèixer-los.  Per això encontrar-se en persones com Salvador que han fet de la seu vida bandera per a donar a conèixer les nostres senyes d’identitat valencianes: història, cultura, tradició, esport.... i que per a dur a terme el seu treball necessita investigar i consultar, es fabulos.
        Però, encara queda tot un mon per descobrir al voltant de l’autor de hui. Cal mostrar un atre aspecte de la seu prolífica i carismàtica personalitat: la tasca que du a terme dins de la Peña Valencianista per la Solidaritat, de la que no puc dixar de senyalar que es a la que ha cedit els drets i els benefis del llibres. I es que treballar i colaborar per a millorar les condicions de vida dels més menuts, ens ompli de satisfacció.
       Però tot el que estem dient no sería possible si no fora per un altra persona: son pare,  Salvador Raga Ramón,  «llapisera» com li diuen a Catarroja, el seu poble,  autor de llibres com «Catarroja: marjal i albufera», «Sant Antoni: 50 anys fent Parroquia», «Oficis i malnoms tradicionals de Catarroja»   i al que els catarrogins definixen  aixina:
«Perquè es una persona que no sap dir que no.
Perquè a tots els requeriments acodix al punt.
Perquè el seu treball es un espill fidel d'aspectes de la nosta xicoteta  o gran història.
Perquè les seues lletres amaguen un xicotet tresor i aixina pasarà a la nostra memoria casolana.
Perquè es un llaurador catarrogí leial a la seu família i als seus amics.
Perquè es un bon home, un bon veí, un gran valencià  «llapisera».
I clar, "en un cau de conills, lo que fan els pares, fan els fills"... i per tant, ací tenim al nostre amic Salvador Raga, FILL, per a poder gojar de les seus paraules.


Pepa Sempere Doménech